Després d’un temps sense publicar res, i desistir a la
idea que vaig tenir ara farà un mes i poc
de reviure el blog, torno a ser aquí.
Durant aquestes setmanes he tingut l’oportunitat
d’endinsar-me i aprofundir en el tema del qual volia que tractés el meu treball
de recerca. Sí, heu llegit bé, volia. M’he adonat que no sabia per on començar
ni com fer-ho, ja que l’evolució d’un grup és diferent en cada un i és un tema
molt ambigu. Tot i així la música segueix estant present, però amb un canvi
d’enfocament.
Un dia em trobava buscant informació per l’Internet
sobre un conjunt que m’agrada molt: 30 Seconds To Mars. El cantant és Jared
Leto, també actor. Sincerament, ara no sé com, però em vaig topar amb un llibre
que s’anomena “Tu cerebro y la música” de Daniel J. Levitin. Em va cridar molt
l’atenció ja que tracta sobre el paper que té aquest art en una persona i en la
vida, mitjançant estudis psicològics i neurocientífics.
Així doncs he decidit llegir-me'l. Crec que m’arribarà a apassionar i em servirà per dirigir el meu treball en aquesta direcció.
Després d'un temps de vacances, he decidit tornar a posar en marxa el blog, i per començar no hi ha cap altre millor manera de fer-ho que amb una cançó.
Com el títol diu, aquí us deixo la primera memòria del meu projecte. Demà és la presentació i havia de realitzar una. El pròxim dia penjaré la presentació realitzada amb el Prezi que utilitzaré com a suport.
Estic redactant
la primera memòria del treball (demà tenim la presentació). Però no vull deixar
això mort durant molt de temps així que he pensat escriure un breu article
sobre un grup bastant conegut. Estic parlant de Coldplay.
Àlbum amb algunes fotografies dels components del grup i les caràtules dels dos àlbums mencionats. Està ordenat segons l'ordre d'aparició en el text.
Coldplay és un
grup de rock alternatiu format a Londres l’any 1996. Els components del grup
són Chris Martin com a veu, teclat i guitarra; Jon Buckland és el guitarrista
principal; Guy Berryman el baixista i Will Champion a la bateria, als cors i a
altres instruments. Van aconseguir l’èxit internacional amb el segon senzill
anomenat “Yellow” i el seu àlbum
debut “Parachutes”, el seu primer àlbum,
publicat a l’any 2000. D’això ja fa molt de temps, uns 12 anys que els han
servit per realitzar 5 àlbums d’estudi (inclòs “Parachutes”), 2 grabacions en viu i un disc recopilatori.
No em vull estendre
molt explicant l’evolució que ha patit el grup i per això ho faré simplement
comparant dos cançons. Una de les primeres, “Yellow”, i una de les més noves “Paradise”, del seu últim treball “Mylo Xyloto” publicat ara fa un any.
YELLOW
Es diu que una
nit després d’haver acabat de gravar “Shiver”,
el principal senzill de l’àlbum, el grup va sortir de l’estudi per descansar.
Hi havia poques llums i el cel era estrellat, la qual cosa va inspirar al
cantant, i ell ho va transmetre a la resta del grup.
En la cançó podem
observar un patró d’acords que es van repetint. Al principi són tocats per una
guitarra acústica acompanyada per una suau guitarra elèctrica. Poc després s’hi
afegeixen la guitarra principal, el baix i la bateria. Està composta per una melodia
senzilla i la veu del cantant és suau i tènue. És formada per tres parts
bàsiques que es van repetint al llarg de la peça.
En quant a la temàtica,
podem dir que parla d’un amor no correspost per part del cantant, ja que quan
la va escriure estava solter.
PARADISE
El segon senzill
del seu darrer disc. La cançó va debutar en les estacions de ràdio el 12 de
setembre de 2011, a la cadena BBC Radio 1. Va aconseguir liderar la principal
llista musical britànica, UK Singles Chart,
i més tard el 30 de novembre va ser nominada als Premis Grammy 2012 en la categoria
de “Millor actuació pop d’un grup o duo”, però no van tindre la sort de
guanyar.
En aquesta peça
musical trobem presents diferents instruments, tots utilitzats d’una manera
molt personal. Un violí, una bateria, un baix, guitarres, un piano i a més a
més sintetitzadors, que són utilitzats d’una manera correcta i podríem dir que sense
excés. Li donen més vida a la cançó i aquest toc “màgic”. La veu sona neta i és
acompanyada per altres, en les parts on omple la melodia. Consta d’una
estructura repetitiva però no pesada.
La lletra de la
cançó té com a protagonista una noia. Explica la manera en que la vida l’ha
decebut i com fuig de la societat buscant el lloc on realment pertany per
sentir-se estimada i poder complir els seus somnis i metes. Com diu la lletra,
una de les seves vies d’escapatòria és mitjançant la son; “So she ran away in her sleep and dreamed of Paradise” que traduït
seria: “Així que es va refugiar en els
seus somnis i va somiar amb el Paradís”.
Com a conclusió a
simple vista puc extreure que no és un grup que hagi canviat molt d’estil
musical, més bé ha anat incloent innovacions en la seva música a mesura que sorgien.
Ha estat de forma progressiva, al llarg de la seva carrera de manera que no ha
impactat tant com a altres grups que canvien completament d’un material a l’altre.
Com diu el títol de l'entrada aquest post anirà dedicat a la primera enquesta que faré.
He tardat una estona per acabar-la ja que haver de pensar en quines preguntes s'escaurien més i no voler-la deixar molt pobre requereix una mica d'esforç. Crec que el resultat final no està gens malament i que podrà donar bastant de joc per argumentar els resultats finals, així que tinc ganes de veure com es desenvolupa! Si no voleu fer l'enquesta des d'aquí, tan perquè us resulta incòmode o us va millor la pantalla completa, us deixo l'enllaç.
Posant-me mans a l'obra, això és el que estic fent. El segon dia que porto amb aquest blog i no ser quasi bé ni per on començar.
Crec que per encaminar el projecte, no hi ha res millor que veure des del punt de vista dels protagonistes com es viu aquesta evolució, aquest creixement, per això el que necessito és entrevistar-me amb gent.
Envio sol·licituts a grups de música i tècnics de so, de moment és tot el que tinc. Alguns ja m'han respost: o estan de vacances o no em poden atendre, però què hi farem... Tot apunta a que n'aconseguiré alguna, cosa que em fa motivar.
Una de les altres coses que m'he proposat fer és algun post sobre diferents grups de música, comparant els seus inicis amb la seva situació actual. També escriuré un parell d'articles per observar el canvi en les primeres caçons que es composen i en les més actuals.
Tantes coses i tan poc temps... M'haig d'organitzar molt bé. Ho he decidit, en una setmana no tindré aquest projecte acabat però l'hauré pogut adreçar cap on jo vull. Serà com fer unes pràctiques de periodisme, però sense haver fet la carrera.Ara ja ho sabeu, a part de música, vull ser periodista.
M'acomiado amb un directe de Manel. Una cançó per recordar-vos que l'estiu ja és aquí!
Utopia Musical serà, a partir d'ara i espero que per molt de temps, un blog musical i, una mica personal, que us obrirà les portes a les meves inquietuds i al meu projecte de recerca "Del garatge als escenaris". - Feel free and enjoy!
