Coldplay: Yellow i Paradise.

Estic redactant la primera memòria del treball (demà tenim la presentació). Però no vull deixar això mort durant molt de temps així que he pensat escriure un breu article sobre un grup bastant conegut. Estic parlant de Coldplay.

Àlbum amb algunes fotografies dels components del grup i les caràtules dels dos àlbums mencionats. Està ordenat segons l'ordre d'aparició en el text.

Coldplay és un grup de rock alternatiu format a Londres l’any 1996. Els components del grup són Chris Martin com a veu, teclat i guitarra; Jon Buckland és el guitarrista principal; Guy Berryman el baixista i Will Champion a la bateria, als cors i a altres instruments. Van aconseguir l’èxit internacional amb el segon senzill anomenat “Yellow” i el seu àlbum debut “Parachutes”, el seu primer àlbum, publicat a l’any 2000. D’això ja fa molt de temps, uns 12 anys que els han servit per realitzar 5 àlbums d’estudi (inclòs “Parachutes”), 2 grabacions en viu i un disc recopilatori.

No em vull estendre molt explicant l’evolució que ha patit el grup i per això ho faré simplement comparant dos cançons. Una de les primeres, “Yellow”, i una de les més noves “Paradise”, del seu últim treball “Mylo Xyloto” publicat ara fa un any.

YELLOW

Es diu que una nit després d’haver acabat de gravar “Shiver”, el principal senzill de l’àlbum, el grup va sortir de l’estudi per descansar. Hi havia poques llums i el cel era estrellat, la qual cosa va inspirar al cantant, i ell ho va transmetre a la resta del grup.

En la cançó podem observar un patró d’acords que es van repetint. Al principi són tocats per una guitarra acústica acompanyada per una suau guitarra elèctrica. Poc després s’hi afegeixen la guitarra principal, el baix i la bateria. Està composta per una melodia senzilla i la veu del cantant és suau i tènue. És formada per tres parts bàsiques que es van repetint al llarg de la peça.

En quant a la temàtica, podem dir que parla d’un amor no correspost per part del cantant, ja que quan la va escriure estava solter.

PARADISE

El segon senzill del seu darrer disc. La cançó va debutar en les estacions de ràdio el 12 de setembre de 2011, a la cadena BBC Radio 1. Va aconseguir liderar la principal llista musical britànica, UK Singles Chart, i més tard el 30 de novembre va ser nominada als Premis Grammy 2012 en la categoria de “Millor actuació pop d’un grup o duo”, però no van tindre la sort de guanyar.

En aquesta peça musical trobem presents diferents instruments, tots utilitzats d’una manera molt personal. Un violí, una bateria, un baix, guitarres, un piano i a més a més sintetitzadors, que són utilitzats d’una manera correcta i podríem dir que sense excés. Li donen més vida a la cançó i aquest toc “màgic”. La veu sona neta i és acompanyada per altres, en les parts on omple la melodia. Consta d’una estructura repetitiva però no pesada.

La lletra de la cançó té com a protagonista una noia. Explica la manera en que la vida l’ha decebut i com fuig de la societat buscant el lloc on realment pertany per sentir-se estimada i poder complir els seus somnis i metes. Com diu la lletra, una de les seves vies d’escapatòria és mitjançant la son; “So she ran away in her sleep and dreamed of Paradise” que traduït seria: “Així que es va refugiar en els seus somnis i va somiar amb el Paradís”.

Com a conclusió a simple vista puc extreure que no és un grup que hagi canviat molt d’estil musical, més bé ha anat incloent innovacions en la seva música a mesura que sorgien. Ha estat de forma progressiva, al llarg de la seva carrera de manera que no ha impactat tant com a altres grups que canvien completament d’un material a l’altre.